En radiografia i tomografia computada cal usar raigs-X per obtenir les imatges. La absorció de part d'aquests ragigs-X en els diferents teixits dels cos és el que permet identificar-ne les parts, la anatomia i les diferents malalties.
Els raigs-X son fotons com la llum visible però amb més energia i son radiacions ionitzants, que desplacen electrons dels teixits i faciliten reaccions químiques.
El risc potencial de presentar complicacions tardanes per la radiació diagnòstica es molt baix, però superior en els nen que en els adults (considerat de 5 a 10 vegades més).
Per això es inevitable irradiar als pacients però cal i es pot reduir i optimitzar les dosis de radiació.
Criteris de Radioprotecció en Radiologia Pediàtrica
Es segueixen les 'Regles d'Or de Radioprotecció'. La fonamental es el criteri ALARA (As Low as Reasonabely Achievable); la dosi a de ser tan baixa com sigui raonablement possible. Això s'aconsegueix:
- Acceptant les peticions d'exploració que tenen una justificació clínica i fent les mínimes projeccions possibles.
- Evitant repeticions per tècnica no adequada o per moviment del pacient.
- Col·limant, es a dir limitant l'exposició a la zona d'interès clínic, que permet reduir la dosi absorbida un 30 - 50%..
- Protegint la resta del cos i de les zones radiosensibles, tot i allunyades del camp: Gònades, tiroides, moll de l'os. , etc., amb l'ús rutinari de bandes de goma plomades.
- Immobilitzant als pacients, ja que molts dels pacients pediàtrics no col·laboren adequadament.
- Usant tècniques, pel·lícules i aparells que eviten dosis absorbides altes (màxima eficiència amb un baix flux de raigs-X).
Informació complementària (Tècnica).